En humà existeixen dos tipus de proteïnes SPS. La SPS1 i la SPS2 formen part de la maquinària que dóna lloc a selenoproteïnes amb la característica que la segona és, alhora, una selenoproteïna. Al fer l'alineament amb Mus musculus s'ha observat que no s'obté cap hit al blast, per tant no es veuen regions d'homolgia. Amb humà per contra, s'obtenen hits tant amb la SPS1 com amb la SPS2. Al examinar-se es veu que s'alineen exactament al mateix nucleòtid per tant s'assumeix que només existeix una de les dues proteïnes al genoma de Condylura. L'aliniament és més bo en la SPS1, tot i això no conté selenocisteïnes. En la SPS2 s'observa que, on en humà hi ha selenocisteïnes en Condylura s'alinia amb aminoàcids diferents que no són ni la selenocisteïna ni la cisteïna. Per aquest motiu s'ha considerat que la proteïna existent en Conylura cristata és SPS1.

El sentit de l'anotació és antisense (-) i es troba entre els nucleòtids 64921 i 48519. Per al blast i el t-coffee s'ha escollit la proteïna SPS1 ja que és la que presentava un millor aliniament. L'E-value és de 2,00E-38 i la puntuació del t-coffee de 100 punts.

L'estructura de la proteïna predita per l'exonerate mostra 8 exons i 7 introns i no s'han predit elements SECIs