Conclusions Msr
La Methionine Sulfoxide Reductase és una família que conté les subfamílies MsrA i MsrB (o SelR). Durant la seva història evolutiva, SelR es va mantenir majoritàriament en la forma de selenocisteïna, mentre que totes les MsrA trobades en vertebrats van canviar a la forma de cisteïna. [10]
Sel R es troba present en tots els organismes estudiats a excepció d’alguns paràsits i el seu patró d’ocurrència lliga amb el de MsrA. De fet, en molts genomes els gens de SelR i MsrA es trobe fusionats o en cluster. Sembla que el paper d’aquestes dues proteïnes és la protecció davant l’estrès oxidatiu. [10]
MsrA
La Methionine Sulfoxide Reductase A és una proteïna d’expressió ubiqua encarregada de reduir el sulfòxid de metionina a metionina.
L’espècie de referència ha estat Mus musculus, on és un homòleg en cisteïna. En la fura trobem bona homologia (e-value=6e-22), la proteïna no presenta cap selenocisteïna i sí cisteïnes al seu lloc; tampoc té elements SECIS significatius (s’ha trobat només un element amb score=0). Podem afirmar que en fura, ratolí i humà es tracta d’un homòleg en cisteïna.
SelR (=MsrB)
Sel R1
L’espècie de referència és Homo sapiens, ja que aquesta proteïna no està present en Mus musculus. El hit trobat presenta una bona homologia (e value = 2e-22), una selenocisteïna i un element SECIS amb puntuació fiable (score = 28,62).
Per tant és una selenoproteïna conservada en humans i fures.
Sel R2
L’espècie de referència és Homo sapiens, ja que aquesta proteïna no està present en Mus musculus. En humans es tracta d’un homòleg en cisteïna. El hit trobat presenta una bona homologia (e-value = 4e-15) i, com era d’esperar, no hi ha cap selenocisteïna (al seu lloc hi ha una cisteïna) ni element SECIS. Per tant, en la fura també és un homòleg en cisteïna.
Sel R3
L’espècie de referència és Homo sapiens, ja que aquesta proteïna no està present en Mus musculus. En humans es tracta d’un homòleg en cisteïna.
El hit trobat no presenta un alt grau d'homologia (e-value = 9e-18), i no ha sigut possible alinear els primers 24 aminoàcids de la proteïna.
Per intentar entendre quina podia ser la causa van utilitzar tblastn al NCBI amb la proteïna humana com a query. Els resultats mostren que hi ha molts primats que expressen aquesta proteïna sense el primer fragment (Nomascus leucogenys, Callithrix jacchus, Macaca mulatta, etc). Més interessant però,és que també trobem aquest patró en Canis lupus i Bos taurus, que són dues espècies filogenèticament més relacionades amb Mustela putorius furo.
Sel R3 en la fura no presenta cap selenocisteïna ni elements SECIS. Per tant, podem concloure que es tracta d'un homòleg en cisteïna, i que està conservat en la fura i l'humà però no en el ratolí.
Tornar a l'inici de la pàgina