Conclusions
L'objectiu del nostre treball era determinar les selenoproteïnes del genoma de Chrysochloris asiàtica. Per poder assolir aquest objectiu hem fet servir diferents programes informàtics (tBLASTn, Exonerate, Genewise...) per tal de comparar el genoma assignat amb el genoma d'Homo sapiens i el de Echinops telfairi. Vam escollir aquests genomes perquè el primer d'aquests és el genoma on les selenoproteïnes estan més ben descrites i el segon perquè és el genoma més proper filogenèticament al del talp on s'han descrit selenoproteïnes.
Un cop realitzada la cerca de selenoproteïnes podem concloure que el nostre animal en té les següents: Sel15, DI1, DI2, DI3, GPx1, GPx2, GPx3, GPx4, GPx6, SelH, SelI, SelK, SelM, SelN, SelP, SelT, SelW1, SPS2 (tot i ser de la maquinària del seleni), TR1, TR2, TR3. Aquesta predicció ha estat corroborada amb la cerca d'elements SECIS, en cada una d'elles, i en la determinació del seu tRNA. A més, hi ha selenoproteïnes en el talp, que enlloc de selenocisteïna tenen una cisteïna, són els anomenats homòlegs en cisteïna, aquestes proteïnes són: GPx5, GPx7, GPx8, SPS1, SelR2, SelR3, SelU1, SelU2, SelU3 i SelW2. També hem pogut determinar quines proteïnes de la maquinària del seleni hi són presents, aquestes són les següents: eEFESec, MsrA, PSTK, SBP2, SecS i SECp43. Aquestes últimes es confirmen perquè ni l'element SECI ni la selenocisteïna són trobats.
S'ha de destacar que al genoma del talp algunes selenoproteïnes han perdut la selenocisteïna respecte el genoma d'humà, aquestes selenoproteïnes que no han estat trobades com a tal, ja que no contenen la selenocisteïna són: SelR1, SelS i SelV. Un altre cas a destacar és la SelO, no podem afirmar que és una selenoproteïna perquè la U en el genoma d'humans es troba en els 3 últims aminoàcids que són precisament els que no s'han trobat.
Per altra banda, hem predit varies duplicacions en les selenoproteïnes Sel15, SelW, SelK, SelT, TR, SBP2 i GPx.
Tenint en compte el que s'esperava segons la filogenia de les selenoproteïnes de tenrec, hem trobat més homòlegs en cisteïna (GPx7, GPx8, SPS1, SelR2, SelR3, SelU2, SelU3 i SelW2)i algunes selenoproteïnes no estan presents en el talp com a tal (SelR1, SelS i SelV).
Amb aquest projecte hem pogut adquirir les suficients competències per entendre determinades bases de dades, diversos programes que relacionen informàtica amb la biologia i com realitzar una pàgina web html. És un projecte que per tal de dur-lo a terme s'han de generar una gran quantitat de dades i és per això que surt a la llum la gran importància de la bioinformàtica.