Fep 15
La seqüència de Fep15 es va obtenir de TARBALL, on hi havia disponibles les seqüències d'aquesta selenoproteïna en sis espècies de peixos diferents. Per tal d'establir si podíem agafar qualsevol de les sis seqüències, es va fer un alineament múltiple mitjançant el ClustalW.
El resultat de ClustalW va mostrar que les seqüències estaven molt conservades entre elles, de manera que es va agafar la seqüència de Danio rerio (zebrafish).
A continuació, es va comparar la seqüència de Danio rerio amb els genomes dels protistes mitjançant tBLASTot.pl i no es va obtenir cap hit significatiu en cap dels genomes dels protistes.
Aquest resultat no és sorprenent tenint en compte que Fep15 és una selenoproteïna que s'ha trobat exclusivament en peixos. Així doncs, es tracta d'un fet gairebé irrevocable que evidenciaria com alguns organismes marins i especialment els peixos, han expandit els seus selenoproteomes de forma independent a la resta d'organismes terrestres o aeris, tal com s'ha explicat a l'apartat de el paper biològic del seleni.
De totes maneres, aquest estudi no és prou complet. Seria especialment interessant per entendre l'evolució d'aquesta selenoproteïna i comprendre clarament quan va aparèixer dins l'escala evolutiva, saber si Fep15 és exclusiva de peixos o si per contra també es troba en d'altres organismes marins (com també semblaria lògic pensar per la gran quantiat de seleni que trobem al mar). Per altra banda, per descartar la possibilitat que Fep15 hagués desaparegut dues vegades de forma independent en l'escala evolutiva, en protistes i en animals, caldria estudiar els antecessors d'ambdós llinatges conjuntament i de forma independent.