INTRODUCCIÓ


   Inici    
 Introducció 
Materials i
Mètodes
Resultats
Discussió
Conclusions
L'splicing és el procés d'eliminació d'introns i unió d'exons que es produeix durant la maduració dels pre-RNAs. Aquest procés, característic d'eucariotes, està catalitzat per l'spliceosoma, un gran complex format per ribonucleoproteïnes (snRNPs), RNA (snRNA) i altres proteïnes especials d'splicing (RNA helicases i splicing factors).

Els snRNAs disposen de seqüències que reconeixen i s'uneixen per complementarietat a tres senyals específiques que determinen el lloc de tall entre l'exó i l'intró: els primers nucleòtids 5' de l'intró (donor site), els últims nucleòtids a 3' del mateix intró (acceptor site) i una seqüència de nucleòtids entre aquestes dues senyals (branch site), normalment entre 25 i 50 bases abans de l'acceptor site.

Fig1.Senyals splicing en introns de vertebrats
En els eucariotes la major part dels introns comencen per GU i acaben en AG; i la seqüència consens del branch site és CU(A/G)A(C/U), conservant-se A en tots els gens. En més del 60% dels casos, l'exó té (A/C)AG en el donor site i G en l'acceptor site (Fig1).


 

 
Fig2. Mecanisme d'splicing

El procés d'splicing s'inicia amb la unió de snRNP U1 a l'extrem 5' i de U2 al branch site de l'intró. La posterior unió d'altres snRNPs (U5 i U4/U6) dobleguen el mRNA per formar una estructura (lariat loop) que apropa els extrems de dos exons adjacents, i així poden unir-se, al mateix temps que s'elimina l'intró que els separa (Fig2).

La maquinària i el procés d'splicing estan altament conservats en eucariotes, mentre que les senyals difereixen lleugerament entre espècies. En el cas de llevats, les senyals d'splicing estan més conservades que entre vertebrats.


Basant-nos en l'article de Bon et al. pendrem les següents senyals com a senyals consens en llevats: