Tal com postula la Teoria de l'Evolució, tots els organismes tenim un ancestre comú a partir del qual han divergit tots els regnes de la vida, fet que implica un origen comú en quant a la naturalesa universal del material genètic. D'aquí que un gran nombre de gens estigui compartit per tots els organismes, mentre que d'altres són únics d'alguns llinatges, ja sigui perquè només s'han mantingut en els llinatges més antics o bé perquè han aparegut en llinatges posteriors. Aquest fenomen ens és molt útil per datar el temps d'origen de les espècies i, gràcies a la disponibilitat creixent d'un gran nombre de genomes, podem estimar quins gens són més nous i quan han aparegut en l'evolució de les espècies.

Ja fa 30 anys que el Dr. Doolittle i el seu equip van observar que algunes de les proteïnes més antigues canvien més lentament (Doolittle et al.1986). En aquella època no es coneixien gaires proteïnes i per tant, no es podia determinar si existia una relació entre l'antiguitat de la proteïna i la seva taxa de canvi.

Anys més tard, l'accés als genomes de diferents espècies ha permès corroborar aquesta hipótesi. Un del estudis més recents, publicat l'any 2005, va demostrar una relació inversa entre la taxa evolutiva i l'edat dels gens en mamífers, on comparaven els gens ortòlegs d'humà i ratolí (Alba and Castresana 2005) .

Així, s'ha demostrat que els gens més antics evolucionen més lentament que els nous, és a dir, que les proteïnes que van sorgir més aviat en l'evolució solen tenir una proporció més gran de llocs subjectes a una selecció negativa. Una forma d'explicar aquesta relació seria assumint que els gens, al llarg de la seva história evolutiva, mantenen unes constriccions funcionals, peró que aquestes constriccions són molt menors com més recent és el temps d'origen del gen i la pressió selectiva augmenta gradualment amb el temps.

Objectius

El nostre objectiu és estudiar les taxes de conservació entre proteïnes homólogues de dos espècies de peixos, Fugu (Takifugu rubripes) i Zebrafish (Danio rerio), per tal de determinar si existeix una relació entre la taxa de canvi i l'antiguitat del gen.

Ens hem basat en els homólegs de dos teleostis ja que aquest grup va ser dels primers en divergir de l'ancestre comú de vertebrats, tal com mostra el següent diagrama.