RESUM
INTRODUCCIÓ
MATERIALS i MÈTODES
RESULTATS
DISCUSSIÓ
CONCLUSIONS
REFERÈNCIES
 
 
Resum
 


Les selenoproteïnes són proteïnes que contenen en la seva estructura selenocisteïna (Sec o U), l’aminoàcid considerat número 21. Es troben distribuïdes en bacteris, arqueobacteris i eucariotes, però no són presents en les plantes. Tenen una gran capacitat antioxidant així com poden actuar com a quelants del seleni per reduir–ne la toxicitat.

Estructuralment la selenocisteïna s’assembla molt a la cisteïna, però difereix en la presència d’un àtom de seleni enlloc d’un àtom de sofre. és per aquest motiu que és possible trobar seqüències ortòlogues d’una selenoproteïna que continguin cisteïna enlloc de selenocisteïna. Aquestes proteïnes s’anomenen anàlegs en cisteïna.

La selenocisteïna és codificada per el codó UGA, que en la majoria de proteïnes funciona com a codó de terminació. és necessària una maquinària transcripcional específica que interpreti aquest codó com a Sec per tal que pugui continuar la traducció de la proteïna. En aquest procés hi juga un paper molt important l’anomenat element SECIS. és una estructura tridimensional, situada en l’extrem 3’ UTR de l’mRNA que permet la unió de la selenocisteïna a la seqüència peptídica que s’està sintetitzant.

Degut a la doble funció que presenta el codó UGA, la identificació de selenoproteïnes ha estat complicada, fet que ha comportat l’anotació incorrecta de determinades proteïnes en els genomes de múltiples espècies. L’interès creixent per conèixer les selenoproteïnes ha comportat al disseny de programes computacionals que permeten la seva identificació a mesura que nous genomes van sent seqüenciats.

L’objectiu principal del nostre treball ha estat la caracterització de les selenoproteïnes presents en el genoma de Bos grunniens mutus a partir de les seqüències ja identificades dels genomes de Bos taurus i Homo sapiens . Els resultats obtinguts mostren la presència de 27 selenoproteïnes, d’entre les quals podem trobar proteïnes que formen part de la maquinària transcripcional. Així, podem concloure que el selenoproteoma de Bos grunniens mutus és més similar al de Bos taurus que al d’ Homo sapiens i que no ha variat en gran mesura al llarg de l’evolució.  

 
 


 




     
     
   
 
Agraïments
Contacta'ns