Abstract
Es classifiquen com a selenoproteïnes aquelles proteïnes que en la seva seqüència aminoacídica inclouen una Selenocisteïna. Aquestes proteïnes tenen, generalment un rol relacionat amb processos d'oxidació-reducció i es considera que la majoria d'elles tenen un paper antioxidant.
La selenocisteïna (Sec) és l'aminoàcid 21 i el seu codó correspon a un UGA que es correspon amb un dels tres codons d'aturada. Com a conseqüència, és indispensable un mecanisme particular que permeti introduir una Sec i eviti l'aturada de la transcripció. A aquest element se l'anomena SECIS (SelenoCysteine Insertion Sequence Elements) i la seva identificació és indispensable en el moment de revisar els genomes en busca de les selenoproteïnes mal anotades. Així mateix, la introducció de Sec precisa una maquinària de síntesi específica; en aquest sentit, part de la feina ha estat també enfocada a la detecció d'aquests enzims.
En aquest cas, s'ha revisat el genoma de Plasmodium berghei, un paràsit que produeix malària en rossegadors, el genoma del qual ha estat recentment anotat. Per identificar les selenoproteïnes d'aquest genoma, s'han buscat les ortòlogues en altres espècies i, a partir d'aquí, s'ha intentat anotar tant la proteïna en sí mateixa com l'element SECIS. Finalment, s'han pogut identificar dues selenoproteïnes Sel1 i Sel2 de protistes, així mateix, s'han trobat homòlegs en cisteïna per les proteïnes SPS, TR i GPX. També s'ha pogut identificar les proteïnes que conformen la maquinària de síntesi.
Finalment, es va intentar, i creiem haver aconseguit, identificar dues noves selenoproteïnes.