Leishmania infantum

Leishmania infantum és l'única espècie productora de la leishmaniosi canina i humana. Encara que la seva prevalença en gossos és molt alta i una gran part de la població humana està per tant exposada al vector que la transmet, la malaltia que produeix és relativament rara en l'home.

Taxonòmicament Leishmania infantum es classifica com:

      Phylumm                      Protozoa 
      Subphylum                    Sarcomastigophora 
      Classe                       Zoomastigophorea 
      Ordre                        Kinetoplastida
      Família                      Trypanosomatidae 
      Gènere                       Leishmania 

La malaltia que transmet es coneix com a leishmaniosi. Es considera que almenys 20 espècies de Leishmania ( entre elles: L. tropica, L. aetiopica, L. mayor y L. Donovani i L. braziliensis) són responsables de les diverses formes clíniques amb les quals pot presentar-se la malaltia: cutània (localitzada o difusa), mucocutània i visceral. La identificació de las espècies de Leishmania ha estat clàssicament basada en el quadre clínic provocat, la seva distribució geogràfica i en el comportament en el laboratori en ser cultivat el material biològic o inoculat a animals d'experimentació.

CICLE BIO-EPIDEMIOLÒGIC

El gènere Leishmania es localitza i multiplica a les cèl·lules del sistema fagocític mononuclear de mamífers. El seu cicle biològic inclou, a més, la presència d'artròpodes vectors, els flebotoms, en el tub digestiu dels quals, el paràsit es multiplica extracel·lularment. De les més de 700 espècies descrites de flebotoms, petits dípters de 2-3 mm i amb ales peludes i punxegudes, únicament unes 70 són vectors provats o sospitosos de transmetre les leishmaniosis. En el Nou Món totes elles pertanyen al gènere Lutzomyia i en el Vell Món al gènere Phlebotomus.

El cicle biològic de Leishmania comprèn essencialment el pas alternatiu d'un hoste vertebrat a un altre d'invertebrat, i a l'inrevés, amb dues formes morfològiques principals, la intracel·lular o amastigota en les cèl·lules del sistema fagocític mononuclear del hoste vertebrat i la forma extracel·lular o promastigota en el tracte intestinal dels flebotoms. Les leishmànies es transmeten quan un mosquit portador femella dels gèneres esmentats abans piquen a una persona. Els protozous en estat promastigota penetren a la pell de l'hoste i es fixen a receptors de macròfags sent fagocitats i transformats en els lisosomes dels macròfags en la forma d'amastigota, no flagel·lat. Després de la ruptura dels macròfags infectats, els amastigotes són fagocitats per altres macròfags. Si són ingerits per un mosquit femella, els amastigotes recuperen la forma de promastigota en un termini de 7 dies, sent aquesta la forma infectiva.