Discusió

La identificació de gens homòlegs que codifiquen per a proteïnes involucrades en la síntesi de selenoproteïnes, és a dir, les proteïnes de la maquinària ha estat força concloent en la majoria dels casos. Aquestes proteïnes predites han estat eEFSec, SPS, TR i SECp43. D'altra banda també s'ha predit un tRNA^sec. SPS en humà conté selenocisteïna mentre que a Leishmania és homòleg en cisteïna. La resta no contenen selenocisteïna ni en humà ni en Leishmania infantum. Tenint en compte aquests resultats podem afirmar que l'organisme estudiat té la maquinària necessària per a la síntesi de selenoproteïnes.

Després dels esperançadors resultats de les proteïnes de la maquinària es va continuar amb l'anàlisi de les selenoproteïnes. MsrA, SelI i SelR no contenen selenocisteïna ni en humà ni en l'organisme a estudiar; però tot i així han estat predites en el genoma de Leishmania infantum. Pel que fa a les Gpx s'han trobat proteïnes homòlogues en cisteïna en el nostre organisme: dues còpies en el cromosoma 26 i una en el cromosoma 36. Respecte a SelT el resultat era molt prometedor ja que es trobar com a selenoproteïna.

D'altra banda, tal com s'ha vist fent el blast de les selenoproteïnes de Plasmodium no hi ha hagut hits en l'aliniament. Cal dir que aquest anàlisi es va dur a terme perquè se suposava que aquestes selenoproteïnes estarien presents en Leishmania infantum degut a la proximitat evolutiva entre ambdós organismes. Els resultats no han estat així, amb la qual cosa, es pot concloure que Leishmania infantum no té les selenoproteïnes trobades a Plasmodium.

Per últim, un cop realitzat l'anàlisi amb el SECISearch hem trobat dos tipus de resultats: o bé no trobava elements SECIS o bé el resultat no és significatiu. Això pot ser degut a que el SECISsearch no prediu bé perqué no està prou entrenat pel nostre genoma.