DOMINI D’UNIÓ A ZINC

 

Pfam ens dóna la seqüència aminoacídica consens del domini de zinc de totes les ADHs. Per continuar analitzant les diferències entre les ADHs humanes volíem fer un aliniament múltiple amb la seqüència del domini i trobar:

 

*  zones semblants conservades entre les diferents ADHs que corresponen al domini de zinc i potser a algun altre domini conservat durant l’evolució com el del coenzim.

*  zones diferents entre les ADHs que expliquin la funció específica de cada una.

 

El problema és que el domini de zinc de Pfam és gairebé de la mateixa longitud que la seqüència del mRNA, de manera que no sóm capaços de veure una correlació seqüència-funció específica de cada ADH.

 

 

Això ens va portar a pensar que potser aminoàcids puntuals de l’estructura tridimensional de la proteïna tenen un paper essencial en la funció.

 

Taula obtinguda a través de Blast (CD-Browser)

c

pfam00107

Description:

adh_zinc, Zinc-binding dehydrogenases.

CD status:

Full-length sequences, including 3D structure if known. Alignment from source, reindexed to representative

Source:

Pfam[US], Pfam[UK]

Created:

12-Sep-2001

Taxonomy spanned:

cellular organisms -> 

[ 5]  from 

Archaea

[106]  from 

Bacteria

[103]  from 

Eukaryota

Aligned sequences:

215

Representative:

Consensus sequence:

Aligned range:

1-341

Sequence:

AVGGGPKVLEVEEVPVPPPGPGEVLVKVLAAGICHSDLHLYKGGYPLPPVKPLVLGHEGA
GVVVEVGSGVTGFKVGDRVVVLPLVGCCGCEYCKSGRENLCPKDGFGGFTGDGGFAEYVV
VPAAFLVKIPDGLPLEEAAALGCAGLTAYGALVRAAKVLPGDTVLVHGAGGVGLAAIQLA
KAAGAARVIAVDSSEKKLELAKELGAADFVNNSRKEDFVEAIKELTGGGVDVVLDCGGGA
TLDAALALLKPGGRLVVVGVPGGGVPIPLPFDLLLKERSIKGSFLGGRKPDELREALDLL
ASGIGVLKPLITHTLPPLDEAPEAFELMESGKHTGKVVVIP

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per a cada subunitat:

Verd: subdomini catalític

Lila: subdomini d’unió al coenzim

 

*  El domini d’unió a zinc és essencial en aquesta família de proteïnes.

*  Cada proteïna s’uneix a dos àtoms de zinc per subunitat.

*  Un dels àtoms de zinc és essencial per l’activitat catalítica mentre que l’altre no ho és.

*  Els dos àtoms de zinc s’uneixen per residus de cisteïna o de histidina a la subunitat.

 

 

Segons Zhong-Ning Yang et al. (1999) el plegament de les proteïnes de classe III i classe I seria molt similar; aquest mateix grup va identificar uns residus crítics a nivell estructural i funcional, mitjançant difracció de raigs X; d’entre aquests residus destaquen la His47 i el Glu68. En el cas de la Histidina, es tracta del residu involucrat en la transferència del H+, alliberat després de la reacció d’oxidació, així com també té un paper important en la unió del cofactor NAD; hem comprovat la seva conservació en totes les nostres seqüències, excepte en el cas de la Adh6; tal com explica el grup de Yang, les proteïnes de classe I tenen la His en posició 47, mentres que les proteïnes de classe III tenen l’equivalent a la posició 51. El que és novedós a través de la nostra anàlisi és la identificació del residu de His en les classes II i IV (en posicions 47 i 51, respectivament).

 

 

 

En canvi, a la posició 68 no hi hem trobat cap Glutàmic, sinó Isoleucines; aquest seria el residu responsable per la coordinació directa de l’àtom de Zn catalític, coordinació que és important alhora de disminuir el pka dels alcohols per dur a terme la reacció d’oxidació.

 

En cada dímer trobem dos subdominis catalítics i dos subdominis d’unió al coenzim. Les dues subunitats s’encaren pel subdomni d’unió al coenzim, deixant els subdominis catalítics als extrems. La proteïna passa per diferents estats conformacionals al llarg de tot el procés de detoxificació d’alcohol; així, en un principi la molècula es troba en la seva conformació totalment oberta que permet la unió del Coenzim i el solvent; a continuació els subdominis catalítics es tanquen parcialment sobre els subdominis centrals deixant una escletxa, la obertura de la qual determina o afavoreix la unió de determinats substrats. Tot i que el plegament de les proteïnes és molt similar l’escletxa deixada pels subdomini catalític és de diferent amplada en funció dels residus veïns. És per aquest motiu que tot i l’extremada semblança entre les diferents seqüències, els isoenzims presenten diferent especificitat de substrat.